Morir, què és?… La qüestió no és ser o no ser, la qüestió és deixar d’existir… però, com fer-ho?
Deixar anar no ens resulta fàcil. En una societat en la que acumular és el modus vivendi, deixar anar és estrany.
Deixar anar la vida, els ésser estimats, agafar l’últim vol sense tornada… ens aterra, ni se’n parla, ni s’hi reflexiona, ni res de res.
I quan estàs allà, en aquell punt on no hi ha marxa enrere, revises l’equipatge i mires com has viscut, et pot agradar o no. Ara només queda obrir la darrera porta, sense saber què hi ha, sense saber què ens pot mostrar, i… quina por!
Vivim tant desconnectats del procés de la vida, que la mort ens és esfereïdora, se’ns oblida que forma part del cicle. Els nostres ancestres, els antics, tant connectats amb la vida i els seus cicles, sabien com encarar la mort, l’últim viatge, sense por, amb serenitat i connexió. He acompanyat a algunes persones en aquest procés i he vist la por als seus ulls i només he pogut transmetre’ls amor, no sabia que més podia fer. Potser ja és suficient o potser no. Quan em mori vull tenir serenitat i valentia per mirar la mort de cara, i, amb amor, acceptar-la sense por.
Aquesta pàgina neix amb aquesta inquietud: com morir? com fer-ho desde la connexió amb un mateix i amb el tot, des de la serenitat i l’amor? com preparar-se per morir? com veuen les religions i les diferents cultures la mort? com la viuen els que se’n van? i els que es queden?, què passa amb les nostres pertinences, per què ens costa tant pensar en el testament?, i amb el nostre cos: cremar, enterrar o donar-lo a la ciència?
Us volem mostrar què pensen, com viuen i com senten diferents cultures, creences i persones el procés de morir.
Si ens voleu acompanyar en aquest viatge, hi esteu convidats.