Tenim la mort present cada dia. Tan ordinària que la vivim inconscientment en un estat absolut d’ignorància.
Les petites morts, les del objectes, la d’anar a dormir a la nit, al final de reunions amb amics, un sentiment o una manera de pensar que deixem enrera, totes elles ens semblen normals, gaire bé els fem cas.
La mort al final d’una Vida més aviat ens espanta pel desconegut. Ens fa por per la seva forma definitiva. Per no saber que hi ha a l’altra banda, si hi ha quelcom.
Aprenem que els objectes físics no perduren eternament. Ens anem a dormir sense por. Sabem que arriba el demà amb altres oportunitats. Tenim rituals per acabar la bona vetllada amb els amics. Deixem un sentiment enrera i canviem els nostres conceptes mentals quan convé perque sabem, per intuïció, que és moment de créixer, de superar-nos.
Podem preperar-nos per al moment més important de la nostra existència en el qual conclou tot?
Voldria convidar-vos a viure el present amb la màxima atenció amb la finalitat de gaudir tots els moments, i potser d’aquesta manera, aquestes petites morts de cada dia ens preparen per viure el final de la nostra Vida amb agraïment, amb pau i acceptant profundament el seu desenllaç natural.
