Una cosa és l’eutanasia i una altra de molt diferent, la sedació terminal. El Doctor Morlans ens ho explica.
https://www.youtube.com/watch?v=vhkklyG9ABU
Morlans. Eutanàsia vs Sedació terminal
Jo he viscut al llarg dels anys, la situació, la circumstància en la qual se’ns plateja que, a vegades, a les cures pal·liatives fem eutanàsia encoberta. Referent això sí que vull dir que no, de cap de les maneres. És una de les coses que, aquí a la nostra unitat i vull pensar que en totes les unitats de cures pal·liatives que conec tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol, és una de les coses que es té més en compte.
A les cures pal·liatives, l’última acció que, habitualment en el 25-27% dels casos que atenem, hem de fer és la sedació. Disminuir farmacològicament el nivell de consciència per evitar el patiment davant d’un dolor no controlat. Hem de partir de la base que el patiment no és tant pel dolor que un pugui sentir. El patiment és aquella expressió mental que un fa pensant en què t’està passant. És a dir, sentir-te amenaçat. Si tens un dolor fort i saps que tens un càncer, davant del dolor fort penses: em moriré. En canvi, si no tens un càncer i tens un dolor molt fort al turmell perquè te l’has trencat anant en bicicleta o fent esport, saps que d’això no et moriràs i toleres el dolor. Per tant, el patiment és el resultat d’unes molèsties físiques però pel que pensem, per sentir-nos amenaçats.
En situació de terminalitat, hi ha vegades que un símptoma com el dolor, unes nàusees, un vòmit, a vegades un sanglot, molt sovint un ofec en el càncer de pulmó, o amb els tractaments, l’oxigen, els corticoides, potser la morfina com a calmant, arriba un moment que aquest símptoma, aquesta molèstia no la podem controlar i genera patiment. Quan això passa a la que queda poc temps de vida, es pot disminuir la consciència. La persona queda adormida, per tant no percep, no pensa, deixa de patir, i lògicament llavors deixem que el cos faci el seu camí. Al cap de 2-3 dies es produeix l’aturada cardíaca i la mort. Això no és fer eutanàsia, això és tenir la intenció d’alleugerir el patiment a través d’una acció farmacològica.
L’eutanàsia, és la intenció deliberada de provocar una aturada cardíaca, per escurçar el procés de malaltia i això, conceptualment, èticament i tècnicament, és diferent. En els països que està acceptada, es produeix de diferents maneres. En llocs com a Suïssa és el suïcidi assistit, en altres llocs és una injecció d’uns productes que en pocs minuts et porten a la mort. La gran diferència, perquè m’entengueu, no està en el tipus de malaltia que tinguis, la diferència no és el tipus de productes farmacològics que utilitzis, sinó que la diferència és la intencionalitat.
En la sedació la intenció és disminuir el patiment i que aquell cos arribi al final de la seva vida per ell mateix. I us haig de dir, ho he observat moltes vegades, que en aquelles persones que entren en agonia sense sedació, l’agonia disminueix la consciència, et vas endormiscant i la mitjana és d’unes 48 hores. Si mirem el temps de vida quan comencem amb una sedació i s’arriba a una aturada cardíaca final, també és el mateix temps. Per tant, estic en el convenciment que amb sedació o sense sedació, el temps que el cos necessita per finar la seva energia, si és que és un tema purament físic o si és que parlem de temes metafísics i el ser humà és alguna cosa més que matèria, hi ha una ànima, el temps que aquesta ànima necessita per marxar, són 48 hores.
En canvi, en l’eutanàsia, l’acció ja és deliberada, de en pocs minuts, en poc temps allò de l’hora curta que diem en català. Moltes vegades ho he dit, que he viscut situacions clíniques on si l’eutanàsia fos acceptada en el nostre entorn, s’hagués pogut aplicar, al llarg del meu exercici professional, les he viscudes. I dit això, el tema d’acceptar o no l’eutanàsia, no és un tema dels metges, és un tema de la societat. Igual que hem arribat a acceptar el tema de l’avortament, igual que hem acceptat els casaments homosexuals, tots aquests aspectes que anys enrere eren impensables, amb el tema de l’eutanàsia vull pensar que en el nostre entorn la nostra societat, en el món europeu, jo crec que evolucionarem. Hi ha situacions on partint de la voluntat de la persona i en certes situacions clíniques, personalment, sempre he pensat que no és desaforat pensar-ho, però que a cures pal·liatives de cap de les maneres es fa eutanàsia encoberta.