Entrevista al Doctor Morlans 1.6. Quan arriba la mort, què hem de fer?.


Quan arriba la mort, què hem de fer. Quin és el següent pas?

Morlans. Quan arriba la mort, què fem?

Aquesta és una de les preocupacions. Quan us deia abans que a vegades fem ingressos d’hores, un dels motius és aquest: què faré si se’m mor? Què haig de fer? És veritat, molta  gent no sap. Anys enrere la gent es moria a casa, hi havia una manera de fer, potser a les comunitats més rurals, sempre hi havia algú,  aquell fuster. Els fusters han tingut la tradició de ser els representants de la funerària en els pobles i ràpidament als pobles tothom sabia que davant d’una mort, fulanito ens dirà què és el que hem de fer. Avui en dia que aquestes funcions s’han anat perdent, realment, és curiós, que et trobes això: què haig de fer?

Avui dia  podem preveure que els actes d’enterrament tenen una despesa. Cada vegada hi ha més gent que té una assegurança per cobrir les seves despeses en cas d’enterrament. Llavors, és, per mi, en el moment de fer la pòlissa, és un punt d’informació de saber què és el que hem de fer en cas de defunció, si succeeix a casa en un horari normal de matí o tarda, és trucar al CAP, el Centre d’Assistència Primària, que et correspon, posar-te en contacte amb el metge que tens, i vingui a certificar la mort, a fer el certificat. Sempre tenir el DNI, que és el document bàsic que sempre necessitem. Si és en horari nocturn o en dia festiu, també trucant al 112 o el 061, no perquè vinguin corrent, sinó perquè vingui algú a certificar la mort. També els equips que fan atenció a domicili, els equips PADES, són els que en l’àmbit domiciliari poden anar educant, poden anar preparant a les famílies, i molts d’ells inclús ja deixen un informe al domicili amb les voluntats si les han pogut pactar amb el malalt,  de tal manera que si s’ha d’avisar en una hora festiva en una hora nocturna a un metge de guàrdia, aquest en arribar al domicili i trobar l’informe i certificat la defunció, doncs pot posar en marxa tots els tràmits.

D’entrada tot professional de la salut hauria d’estar preparat per donar informació a la família dels passos que s’han fer. Però, haig de dir que a vegades això no és així. A la carrera de medicina, així com us deia que respecte a la gestió professional del tema de morir, no havíem fet formació, sí que a l’assignatura Legal, s’ensenya com es certifica la mort, com es fa el certificat, i quins passos s’han de fer.  També és veritat que en funció de l’especialitat mèdica que un tingui, pot haver-hi metge que digui jo d’això no en tinc ni idea, no sé ni com es fa.

La informació ve a través de les companyies d’assegurances quan agafes una pòlissa, el què hem de fer, a qui hem de trucar, quins passos hem de fer. Aquells que tenen la sort de ser atesos per un equip d’atenció domiciliaria o els que estan en unitats com la nostra, una de les feines que fem abans que arribi el moment de la mort, és, ja en previsió, parlar amb els familiars d’aquests aspectes pràctics, i anar-los preparant. Perquè si tot això ho deixes pel moment que es produeixi la defunció, que hi ha un impacte per la pèrdua, si en aquell moment vols donar informació de les coses a fer, probablement el receptor no està per assimilar molta informació, per tant el correcte és fer-ho amb temps.

Comments

comments