Aquest és l’últim video de l’entrevista que vàrem fer al Doctor Morlans.
Eserem que us hagin ajudat en alguna cosa, aclarit dubtes, obert la ment a altres qüestions o que, simplement, les hagueu trobat interessants.
https://www.youtube.com/watch?v=RwtoNETXtlU
Morlans. Donació del cos o d’òrgans
Tot el que es refereix a donació d’òrgans o donació del cos són decisions que les hem de fer ara que estem bé. La donació del cos a la ciència o d’òrgans és un acte altruista que fa una persona per col·laborar o retornar a la societat, potser, alguna ajuda que ha rebut. La donació d’òrgans crec que ha de ser un acte que un se l’ha de plantejar quan està bé, no amb l’impacte de la malaltia i amb els dubtes.
Per exemple, aquí, en els malalts terminals un òrgan que es pot donar sense moltes dificultats són les còrnies. Realment, reconec que en aquests moments, plantejar la pregunta de si ha pensat mai de ser donant d’òrgans, quan que et queden pocs dies de vida, que estàs feble, que el nivell cognitiu pot no estar al 100% pels medicaments, o per la mateixa situació de debilitat no crec que sigui un bon moment per valorar el que vol dir, el que representa. Per tant, entenc que aquest plantejament l’has de fer quan estàs bé.
En el cas de donar el cos a la ciència, t’has de posar d’acord amb una universitat que ho accepti i que sigui la receptora. Quan es tracta de la donació d’òrgans davant d’un accidentat, d’una persona jove, que són els òrgans més vàlids i que poden ajudar. Com va passar l’any passat a la Vall d’Hebron que d’una sola persona que ho va donar tot, es van poder fer 5 o 6 trasplantaments tots coordinats. Una situació que, possiblement, els metges de l’UCI o d’urgències, que estan molt motivats per aquesta circumstància en aquest moment tot i el dolor pels familiars ho poden entendre. El que és el fet de donar el cos a la ciència, donar el cos a una universitat perquè els estudiants de medicina facin practiques amb aquell cos, s’ha de fer voluntària i prèviament. A l’hospital on t’atenguin, sempre ho preguntem, la persona ha que tenir una referència. Quan es produeix la defunció, el certificat s’ha de portar a la funerària i la funerària es posa en contacte amb la universitat corresponent. A la universitat miren als seus arxius per comprovar que aquesta persona era donant i accepten que portin el cos. Si no hi ha una universitat que accepti, per molt que vulguem donar el cos a la ciència, no es pot fer. D’altra banda, i ho dic amb tot el respecte, la donació del cos a la ciència mai ha de ser per estalviar-se les despeses de l’enterrament. En algunes ocasions hi ha algú que s’ho ha plantejat, per evitar que la família es gasti diners. “Que facin d’aquest cos el que en vulguin”, és per això que a les universitats les donacions les tenen establertes abans. No és qüestió, amb tots els respectes, de tenir amuntegats cadàvers per si de cas, és una cosa que també ha de tenir els seus fluxos.
La donació d’òrgans, en situacions de malalties neoplàsiques, que són les que nosaltres atenem, es tracta d’òrgans que la majoria no són susceptibles de ser trasplantats. Un òrgan d’un malalt que hagi tingut càncer, no sabem si en aquell òrgan poden haver quedat cèl·lules que microscòpicament no es poden veure. D’entrada la donació d’òrgans, teixits i cos a la ciència un se l’ha de plantejar quan està bé, en situacions de malaltia o quan un està proper a la mort, potser no és el millor moment per prendre aquesta decisió. Tot i que insisteixo que el més habitual sobretot en les morts per accidents en gent jove, és que sigui en aquell moment que la família, els pares d’aquell noi, o aquella nena se’ls hi demani i, per mi, és dels actes més valents d’uns pares. Davant del dol i l’impacte de la mort, fer un acte altruista d’ajudar a altres persones és un dels actes més valents, tant pel metge que ho demana, perquè ho estàs demanant davant en una situació molt impactant, com per aquella família que entengui que això pot salvar vides. Ara el fet de donar el cos a la ciència, aquesta decisió s’ha de fer amb tranquil·litat i lliure de malaltia.