Cementiri dels desemparats


arrow
arrow

 

 

Illa de Sylt, Wenningstedt-Braderup, Cementiri dels desamparats

Una porta de fusta pintada de blanc ens dóna accés al cementiri, en ella, com a benvinguda s’hi pot llegir Cementiri dels Desamparats. Aquesta porta dóna accés al petit recinte, en el que, tot i estar envoltat de cases típiques de la zona i carrers per els quals els cotxes circulen amb normalitat, i que els murs del cementiri siguin baixos per tant a peu de carrer es pot veure perfectament l’interior, s’hi respira la típica pau d’un cementiri. A la dreta es pot veure l’esglèsia, una construcció moderna, d’obra vista.

Un cop dins, el primer que atrau és la seva senzillesa, 53 creus de fusta, totes iguals, sense cap nom, només amb una inscripció que registra una data i un lloc: platja de Rantum (Rantum Strand) o bé, platja de Westerland (Westerland Strand).

Llavors la curiositat pren forma: per què no hi ha el nom, ni la data de naixement, ni de la posterior defunció inscrita a les creus? Com és que només hi ha un nom, que correspon a un lloc, i una sola data?. Son les tombes dels mariners que, entre els anys 1855 i el 1905, el mar del Nord va portar a les platges de Sylt, suposadament procedents de naufragis, tempestes o accidents. Al ser impossible de identificar-los els generosos i hospitalaris habitants de l’illa els varen donar sepultura.

A finals del 1800, acostumava a estiuejar a Sylt la Reina de Rumania, Isabel de Wied, una dona avançada a l’época i íntima amiga de la coneguda emperadriu Sisi, que sota el pseudònim de Carmen Sylva va ser autora de diversos poemes, llibres i assajos. Cada matí anant cap a la platja, passava per davant del cementiri i hi passava llargues estones. Va quedar altament impressionada per aquest cementiri i la seva història, tant, que va decidir encarregar una placa commemoratòria on s’hi llegeix el següent:

“Somos un pueblo de las corrientes del tiempo. Lavado a la isla de tierra, lleno de contratiempos y Lleno de angustia , ya que el Salvador nos quito la casa. Nuestra casa paterna siempre está en búsqueda, al igual que gran Cantidad de la fortuna siempre cambia. Es la cruz del Gólgota, hogar para las personas sin hogar “.

A les Frisones hi ha dues illes més que tenen cementiris similars: el cementiri de Nebel a Amrum, també anomenat el cementiri de les “pedres parlants” on les làpides son de pedra i poden arribar a mesurar uns 2 metres d’alçada i pesar un 800 kilos, i el Drinkeldodenkarkhof a Spiekeroog, on hi descansen els cossos de les 84 víctimes del naufragi del vaixell Johanne sinistrat el 1854, arrel d’aquest naufragi es va crear la Societat de Salvament Marítim d’Alemanya (GMRS).

Mireia Miracle

Fonts:

https://translate.google.es/translate?hl=es&sl=de&u=https://de.wikipedia.org/wiki/Johanne_%28Schiff,_1854%29&prev=search

https://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=https://en.wikipedia.org/wiki/Spiekeroog&prev=search

http://www.sylt-travel.com/Regional/Sylt-Sights-Highlights/Cemetery-of-the-Homeless/

http://www.travel1000places.com/visit/germany/sylt/10,Sylt-Top-Attractions

https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_de_Wied

https://en.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_of_Wied

http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/germany-s-strangest-cemetery-the-secrets-of-the-speaking-stones-a-565755.html

Comments

comments