Cementiri de Christiansfeld, Dinamarca


1 de gener de 2016

Començo l’any visitant un cementiri, no sé si és bona senyal això… Bé, el cas és que ahir vam estar de celebració d’any nou a la vora de Christiansfeld i avui hem decidit visitar el cementiri d’aquest poble, colònia de l’església Morava i reconegut per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat des de el 2015.

L’esglèsia Morava va ser creada per el sacerdot Jan Hus al segle XIV i s’inicià a Bohèmia. S’autodenominaven cristians però no catòlics, ja que volien fugir de la corrupció que entenien que governava l’esglèsia catòlica i retornar a les arrels del cristianisme. aquí trobareu informació del seu periple: https://es.wikipedia.org/wiki/Hermandad_de_Moravia

Una porta alta i blanca dóna accés al recinte, és obert a tothom, a dalt de la porta s’hi pot llegir una inscripció, m’ha costat una mica de trobar-ne la traducció i l’origen, (però gràcies a Sangoogle una troba de tot): es tracta d’un versicle, el 42, del capítol 15 de la Primera Epístola del Apòstol Sant Pau als Corintis pertanyent al Nou testament:

  • 42 Así también es la resurrección de los muertos. Se siembra en corrupción, resucitará en incorrupción;
  • 43 se siembra en deshonra, resucitará en gloria; se siembra en debilidad, resucitará en poder;
  • 44 se siembra cuerpo natural, resucitará cuerpo espiritual. Hay cuerpo natural, y hay cuerpo espiritual.

Aquí hi podeu trobar el capítol sencer : https://www.lds.org/scriptures/nt/1-cor/15.42-44?lang=spa

Fa fred, hi ha una boira baixa que ens acompanya la visita, transportant-nos a una altre època, o a un estat de recolliment i atemporalitat. No és un cementiri habitual, ple de diversitat i amb grans escultures, no, diríem que és un cementiri democràtic, totes les tombes són iguals, arrenglerades i orientades totes a la sortida del sol, com si l’albada els mostrés un naixement nou. Plaques de marbre amb senzilles inscripcions.

Els homes i les dones estan enterrats per separat, curiós. No sé a quina creença obeeix, però és curiós. Pel que sé l’església Morava creu en la igualtat de tots els homes, i aquest cementiri ho reflecteix perfectament, no hi ha una sola tomba que sigui diferent, els matisos els aporten les flors i heures que els qui recorden als seus morts han col·locat i plantat al voltant de la làpida. Segur que a la primavera, quan els crocus i les tulipes floreixin i els arbres, que envolten els parterres de les tombes, hagin tret les fulles i brillin de verdor, ha de ser preciós i ple de vida. M’agradaria tornar-hi per veure-ho.

M’encanten aquests cementiris en que tothom és igual, suposo que és pel que em van ensenyar de petita (la meva religió d’origen es la catòlica, apostòlica i romànica): que tots som iguals als ull de Déu. Reconec que altres cementiris són més colorits i la diversitat els dóna una aire més festiu (si se’m permet la irreverència) i cultural, però això s’allunyaria de les creences de l’església Morava, de fet, si us feu una volteta per Christiansfeld, veureu que ja es respira aquesta igualtat que al cementiri queda tan patent, totes les cases son iguals o similars, hi ha molt poques diferències entre elles, principalment les botigues i la decoració que es pot intuir o, en alguns casos, veure per les finestres.

Escrit per Mireia Miracle

Fonts:

http://whc.unesco.org/en/list/1468

https://en.wikipedia.org/wiki/Christiansfeld

http://www.gearthhacks.com/dlfile29312/The-Gods-Acre-cemetery-of-Christiansfeld.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Hermandad_de_Moravia

http://mb-soft.com/believe/tsxtm/moravian.htm

http://ec.aciprensa.com/wiki/Unitas_Fratrum

https://www.lds.org/scriptures/nt/1-cor/15.42-44?lang=spa

Comments

comments